La tradició consisteix que els homes regalen a les seues parelles (també
a la mare) un mocador (mocador en valencià) en el qual hi ha embolicats
dolços fets amb massapà de diferents formes i colors que representen
fruites i hortalisses de l'Horta de València.
La commemoració de l'entrada de Jaime I el Conqueridor en la ciutat, va
començar probablement amb el primer centenari (1338) de l'entrada a la
ciutat, i, a poc a poc, es va ser convertint en una festa anual. La
vespra de la festa i durant tot el dia de Sant Dionisio es llançaven
coets (segons les cròniques, va haver-hi un any en el qual es van
arribar a llançar 13.000 coets des de la terrassa del Palau de la
Generalitat). Era una festa molt sorollosa i fresca per a les autoritats
de l'època que veien amb recel com els plaers carnals també es feien
patents.
La tradició de la mocadorada es remunta al segle XVIII, quan després de
la Guerra de Successió, els Decrets de Nova Planta van prohibir la
celebració de l'entrada de Jaime I a València. Com a resposta a la
prohibició borbònica, els forners van començar a produir uns dolços de
massapà que representaven els coets que ja no es podien fer sonar, però
al mateix temps, per la seua forma fàl·lica o rodona recordaven els
òrgans sexuals masculins i femenins. Són els anomenats piuleta i
tronador (nomenclatura que també té una connotació sexual molt present.
Piula o piuleta (petard xicotet en espanyol) és, també, una forma vulgar
de nomenar al penis en valencià (sobretot si és xicotet); el tronador,
és un petard més gran molt sorollós (tro en llenguatge pirotècnic
castellà), també té forma fàl·licI
No hay comentarios:
Publicar un comentario