La commemoració de l'entrada de Jaime I el Conqueridor en la ciutat, va començar probablement amb el primer centenari (1338) de l'entrada a la ciutat, i, a poc a poc, es va ser convertint en una festa anual. La vespra de la festa i durant tot el dia de Sant Dionisio es llançaven coets (segons les cròniques, va haver-hi un any en el qual es van arribar a llançar 13.000 coets des de la terrassa del Palau de la Generalitat). Era una festa molt sorollosa i fresca per a les autoritats de l'època que veien amb recel com els plaers carnals també es feien patents.
La tradició de la mocadorada es remunta al segle XVIII, quan després de la Guerra de Successió, els Decrets de Nova Planta van prohibir la celebració de l'entrada de Jaime I a València. Com a resposta a la prohibició borbònica, els forners van començar a produir uns dolços de massapà que representaven els coets que ja no es podien fer sonar, però al mateix temps, per la seua forma fàl·lica o rodona recordaven els òrgans sexuals masculins i femenins. Són els anomenats piuleta i tronador (nomenclatura que també té una connotació sexual molt present. Piula o piuleta (petard xicotet en espanyol) és, també, una forma vulgar de nomenar al penis en valencià (sobretot si és xicotet); el tronador, és un petard més gran molt sorollós (tro en llenguatge pirotècnic castellà), també té forma fàl·licI
No hay comentarios:
Publicar un comentario